Estètiques Transversals és una proposta que prové de l’entitat Idensitat i es planteja com un espai d’experimentació en xarxa, per a l’activació de projectes creatius amb la implicació d’artistes, educadors i altres agents vinculats al territori. El projecte es desenvolupava des de fa temps a Manresa (amb la implicació del Centre Cultural el Casino i el Museu Comarcal de Manresa), i amb la participació de Transversal aquest 2017 es va desenvolupar també a Mataró (amb el M|A|C Mataró Art Contemporani) i a Vilanova i la Geltrú (amb el Centre d’Art Contemporani La Sala).
En les primeres reunions dels tres municipis es va decidir un tema comú per aquesta edició: a l’entorn de la fàbrica. Totes les ciutats que hi participen comparteixen un passat industrial que des de fa temps està en procés de redefinició. La transició dels mecanismes de producció, la transformació dels espais de treball, la construcció d’un nou imaginari o la definició de noves funcions i usos, són alguns dels punts de partida que en cada lloc adquireixen una configuració diferenciada. Tant a Manresa com a Mataró o a Vilanova i la Geltrú, els elements que conformen la transformació d’una ciutat industrial a una ciutat de serveis com ara la memòria obrera, la pèrdua de llocs de treball, l’abandonament de l’espai, la reconversió dels terrenys, els projectes urbanístics, l’especulació o l’apropiació per part de la ciutadania, són entre d’altres, derivacions temàtiques susceptibles de ser tractades, i mantenen una vinculació amb la memòria i la identitat pròpia de cada municipi.
Tots els treballs portats a terme en les ciutat s’han definit a partir de dos eixos comuns: la participació d’un artista o col·lectiu convidat i la configuració d’un node territorial que compta amb la implicació de diferents agents del territori. En relació als projectes que s’han desplegat, els artistes convidats han comptat amb un grau de permeabilitat al sistema plantejat d’inici per Idensitat, l’entitat que ha desenvolupat la proposta en col·laboració amb els tècnics de cada municipi, per poder tenir en compte els agents socials i culturals que participaven en cadascuna de les ciutats. Com a resultat, els projectes desenvolupats a cada ciutat han estat:
A VILANOVA I LA GELTRÚ el projecte es desenvolupa en dues línies de treball; una dedicada a la intervenció artística en l’espai que ocupava la fàbrica Pirelli, realitzada pels alumnes de l’Escola d’Art amb l’artsita Joan Nadal anomenat “El jardí de la memòria”, i d’altra banda una línia de generació d’arxiu amb la col·laboració del Grup de Dones amb Memòria i l’arxiu Comarcal del Garraf.
Sota el nom de El Jardí de la Memòria s’ha desenvolupat un projecte col·laboratiu on s’han involucrat moltes persones vinculades al context cultural i social de la ciutat. D’una banda s’ha recuperat part de l’arxiu personal de moltes ex treballadores de la fàbrica Pirelli, així com de dones que no van treballar a la fàbrica però que van estar relacionades amb ella a través dels seus marits, germans/es o amics/es. Les fotos i documents recopilats es van projectar a l’Arxiu Comarcal del Garraf al amb altres documents i fotografies dels fons de l’arxiu que es van seleccionar prèviament per generar un context compost per dues visions de la història, una “personal” i l’altra “oficial”.
D’altra banda, les accions educatives van estar compostes per la visita de 4 grups de 3r d’ESO de l’Institut Manuel Cabanyes a l’arxiu, on els documents es van explicar per les dones que les van viure en primera persona, i on es va parlar, a més, del paper de la dona en la indústria fabril del segle XX i de com i de quina manera ha canviat el treball i el paper de les dones en ell. Amb aquest material gràfic i oral, els alumnes de l’Institut van treballar la segona fase de les accions educatives que va consistir en la realització d’uns fanzines.
Per part de l’Escola Municipal d’Art i Disseny ( EMAID), i sota la coordinació de l’artista Joan Nadal, s’han treballat retrats, escultures i maquetes a través de diferents tècniques, usant els materials cedits per la Prysmian Group. Per comprendre la producció fabril i poder transladar aquest canvi de paradigma als treballs d’art, es va realitzar una visita dels alumnes de l’EMAID a la fàbrica de la Prysmian Group, a carrec d’Albertu Tubau, historiador i president de L’Institut d’Estudis Penedesencs.
El 19 de maig es va fer una primera presentació del que havien estar els treballs a Vilanova i La Geltrú al parc de Baix a Mar, i la tardor es va fer una presentació conjunta amb els treballs realitzats a les altres dues ciutats al Centre d’Art Contemporani La Sala.
Les aportacions de Transversal han estat d’una banda per la realització a cadascuna de les ciutats del treball amb els artistes i agents implicats i de l’altra per les exposicions conjuntes que es van realitzar a les tres ciutats a partir de la tardor de 2017.
VILANOVA I LA GELTRÚ:
ARTISTA: JOAN NADAL
PROJECTE: EL JARDÍ DE LA MEMÒRIA
[ 15 DE SETEMBRE – 15 D’OCTUBRE 2017]
EXPOSICIÓ CONJUNTA AL CENTRE D’ART CONTEMPORANI LA SALA
A la ciutat de MANRESA el projecte s’ha desenvolupat amb la col·laboració de l’artista Raquel Friera. (Wo) Manresa s’inscriu en una línia de treball que Raquel Friera està realitzant, des de 2015, dins el projecte Feminizing Art History. L’artista reinterpreta una sèrie de performances històriques realitzades per homes. (Wo)Manresa s’inspira aquesta vegada en l’acció anomenada Manresa que l’artista alemany Joseph Beuys va realitzar, el 1966, a la galeria Schmela de Düsseldorf. L’artista pren el viatge com a fil conductor en la performance de Beuys, però des d’un camp imaginari, no simbòlic, i socioeconòmic. Arrelant més precisament en el context actual, la proposta de Raquel Friera realitza una sèrie de desplaçaments orientats cap a la crítica de gènere i el treball i interpreta així les “ferides” de l’obra de Beuys a partir del món laboral de les dones, aprofundint més precisament en la compatibilitat/incompatibilitat del “treball reproductiu” (treball domèstic i de cura) i el “treball productiu” o treball remunerat. A partir de cinc trobades i debats amb diverses dones de Manresa, el projecte imagina possibles llocs on aquestes problemàtiques laborals i socioeconòmiques estiguessin solucionades.
El projecte ha pres com a resultat la creació d’una línea de tren imaginaria amb cinc parades que corresponen a cinc ciutats dissenyades per aquest grup de dones, partint de dinàmiques on s’han identificat les problemàtiques del treball productiu i reproductiu i formulat solucions creatives. Els mapes resultants, que tenen una estètica imitant al material promocional de Renfe, es van poder veure a la estació de Renfe de Manresa des de la inauguració el 9 de novembre 2017 fins el 7 de febrer 2018, al costat d’unes postals que els viatgers podien agafar.
Les il·lustracions de (Wo)Manresa han estat realitzades per: Emma Gascó, Inma Serrano, Isa Ruiz, Sònia Estévez i Núria Frago.
MANRESA
ARTISTA: RAQUEL FRIERA
PROJECTE: (WO) MANRESA
[ 9 NOVEMBRE 2017 –
7 DE GENER DE 2018 ]
EXPOSICIÓ CONJUNTA
AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA
A MATARÓ s’ha pres com a punt de partida el passat fabril de la ciutat i les noves empreses que ocupen el lloc de les fàbriques, tema que resulta interessant abordar des de la perspectiva de la pràctica artística en un context urbà que compta amb nombrosos exemples d’aquests espais en transformació. El projecte s’ha desenvolupat de la mà de la artista Mariona Moncunill.
El projecte Oci a la fàbrica centra l’atenció en la reconversió dels espais i les zones industrials de Mataró en espais d’oci de diverses tipologies. Les activitats vinculades a l’oci i el consum que s’hi du a terme es poden entendre perfectament com a pràctiques productives, no tan sols perquè repercuteixen positivament en refer-nos del desgast del treball o a fer-nos sentir millor, sinó perquè és sovint des de l’oci que la producció més significativa a nivell social i personal, té lloc. És des d’aquí que s’ha plantejat la pregunta que qüestiona la diferència entre l’oci i el treball. En aquest projecte, Mariona Moncunill posa l’accent en la qüestió de la remuneració econòmica com un dels principals aspectes que, induint a confusions carregades de significat, sovint diferencien el treball productiu del no productiu.
Per a visibilitzar aquest concepte es va contractar a tres actrius: Anna Caballero Sancho, Noemí de la Rosa Rodriguez i Teresa Riba que van desenvolupar les activitats de lleure habituals en els tres espais que es troben al polígon industrial de Pla d’en Boet. Es tracta d’un gimnàs, ubicat en l’antiga fàbrica catalogada de la Bòbila, un bar de copes i un local de llits elàstics, ubicats dins naus de nova construcció. Remunerar les activitats d’oci esdevé un acte simbòlic d’imbricar oci i treball, tal i com succeeix de manera natural al polígon de Pla d’en Boet.
MATARÓ
ARTISTA: MARIONA MONCUNILL
PROJECTE: OCI A LA FÀBRICA
[ 20 D’OCTUBRE – 24 DE DESEMBRE DE 2017 ]
EXPOSICIÓ CONJUNTA AL MAC – MATARÓ ART CONTEMPORANI- CAN PALAUET
Projecte amb participació de Transversal gràcies al suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.