L’edició d’enguany de la MAU acollirà dues propostes vinculades a projectes de Transversal, la primera és l’intercanvi en el marc de Transefímers MED, amb la proposta Manu, del col·lectiu Muro Atelier:
“El punt de partida de la nostra intervenció és el fet que la mecanització ha donat lloc a la formalització de l’arquitectura industrial. Les fàbriques es van convertir en la llar de les màquines i les ciutats es van transformar per acollir-les.
Des d’aquest punt de vista, podem dir que la fàbrica Roca Umbert és, de fet, un producte mecànic.
A mida que les ciutats i les societats es van transformar amb el seguiment de la revolució industrial, l’arribada de màquines va tenir un impacte directe en la vida de les classes treballadores que van començar a protestar per exigir millors condicions laborals.
El ludisme va ser un moviment de protesta la resposta del qual va ser la destrucció de martells de maquinària en les indústries tèxtils.
A dia d’avui es parla del neo-ludisme per qualificar el recel envers la tecnologia i no obstant això, notem que cada vegada es dóna més valor a allò fet a mà i als processos artesanals.
No podem negar que, fins ara, la serigrafia industrial ha estat també un vector de democratització de les arts visuals.
L’obra MANU es construeix a través d’aquests tres materials de reflexió que són: arquitectura industrial, ludisme i serigrafia tèxtil.
Es tracta, doncs, de fer una rèplica iconogràfica de la fàbrica Roca Umbert, feta de tela. El material tèxtil prèviament produït en aquesta fàbrica es converteix en un revestiment arquitectònic.
Per fer un paral·lelisme entre el martell, símbol del ludisme i la serigrafia tèxtil cal buscar una referència procedent del Japó. Un país on el conservadorisme i l’arribada tardana de la revolució industrial han contribuït a la preservació fins als nostres dies de diverses activitats artesanals entre les quals es troba una tècnica anomenada Tataki Zomé que consisteix a martellejar verdures per a realitzar estampats.
A més, la transcripció del soroll produït pels cops de martell reprodueix un brunzit que gairebé es pot assimilar a una màquina.
És així com a través dels tallers col·lectius de martelleig es construeix aquesta fàbrica feta amb diverses mans.”
L’edició de 2020 del festival es va haver de suspendre a causa del COVID. En aquella edició i en el marc del projecte Transefímers, la MAU havia d’acollir el projecte Pausa d’Adrián Sifres (Sifres Ortega Arquitectes), aquesta instal·lació es podrà veure en la MAU d’enguany.
“L’arribada de la revolució industrial ens va portar la mecanització i la producció en sèrie de nombrosos elements, molts dels quals avui es fan servir en l’arquitectura i permeten reduir els temps i agilitzar els processos de construcció.
Aquest últim any hem estat testimonis de la importància de la mecanització i producció d’elements en sèrie. La crisi de la Covid-19 ha posat a prova la capacitat de produir material sanitari a gran velocitat. Moltes fàbriques, amb la finalitat de contribuir, van canviar les cadenes de producció habituals per produir una cosa completament diferent. Per això, la instal·lació també prescindeix dels materials habituals en construcció i crea un espai íntegrament conformat per mascaretes. Un lloc que simbolitza l’instant en el qual es va parar el món. Una pausa dins del progrés de la humanitat, que com tota pausa té un inici i tindrà un final.”
Tant per la visita de les instal·lacions com per participar de les activitats paral·leles previstes dins el festival, cal reservar plaça en aquest enllaç.
Transefímers MED és un projecte recolzat per l’Euroregió Pirineus Mediterrània, en el marc de la Convocatòria de projectes Cultura 2019
