fbpx

Transefímers 2021 (Transefímers MED)

Transefímers MED és un partenariat que compta amb 6 festivals participantsA cel Obert  de Tortosa, Festival des Architectures Vives de Montpellier, Insòlit de Palma de Mallorca,  Jardins de Llum de Manresa, Lluèrnia d’Olot i la Mostra d’Art Urbà de Granollers. Aquest projecte compta amb el suport i el cofinançament de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, dins la Convocatòria de projectes Cultura 2019.

Les activitats centrals del projecte (després de l’inici a la tardor de 2020) han tingut lloc aquest 2021, quan s’han pogut dur a terme els intercanvis artístics entre els festivals així com la Jornada Professional.

INTERCANVIS ARTÍSTICS

Febrer 2021.

Jardins de Llum (Manresa): Ricardo Muñoz Izquierdo

Artista provinent de la MAU. La seva proposta pel Jardins de Llum va ser 775 Kw, i es va poder veure durant el festival, els dies 20 i 21 de febrer de 2021 a l’espai del Soterrani de l’Anònima.

Prenent com a punt de referència la memòria obrera històrica industrial catalana, en què trobem l’edifici de l’Anònima de Manresa, Muñoz ha emprès un viatge a la memòria sòlida, com l’arquitectura i la indústria dels anys cinquanta a Catalunya, i a l’intangible, a partir d’imaginaris reals i ficcionats d’antics treballadors. Va enregistrar en diferents espais industrials de Catalunya, però també allò que no es veu, com els records i els desitjos dels antics treballadors. El projecte mostra tota aquesta memòria fusionada amb l’imaginari de l’artista. Per mitjà de l’escultura, la rotoscòpia i la performance, l’artista ha aconseguit donar vida a escenes estranyes i sinistres, creades a partir d’una estètica pànica (del moviment o grup pànic) irònica i surrealista amb tints d’univers cinematogràfic. El títol de 775 Kw fa referencia a la quantitat d’energia elèctrica que generava la tèrmica per moure la maquinària tèxtil de l’antiga fàbrica Roca Umbert de Granollers, que és on es va desenvolupar el projecte en residència al llarg del 2018.

En el marc de la seva participació al festival,  Ricardo Muñoz va dur a terme un treball participatiu amb el professor Carles Rubí López i els alumnes de primer de batxillerat artístic plàstic (grups E i F) de l’institut Lluís de Peguera de Manresa.

La monstruositat fou la temàtica escollida per l’artista per elaborar un taller d’animació amb els alumnes. El taller va tractar-se d’elaborar un clip d’animació a partir d’un seguit d’il·lustracions creades pels alumnes, amb l’acompanyament en tot moment de l’artista colombià i el professor.

foto: Carles Rubí López

Abril 2021

Taller participatiu al Lluèrnia de l’equip B:O (no es va poder realitzar el 2020 a causa de les restriccions COVID)

Després de la reeixida instal·lació que van fer durant el festival Lluèrnia (octubre-novembre de 2020), la segona part de la participació de l’equip B:O– Jean Orliac i Joan Bardy es va materialitzar amb un taller participatiu realitzat el 9 d’abril. Van treballar amb un grup d’alumnes de 3er d’ESO de  l’Escola Cor de Maria d’Olot (professor Servand Solanilla), als quals van explicar com funciona tot el procés de creació d’una peça artística d’aquest tipus: des de la tria de l’espai, la concepció de la idea,  passant per el procés de realització. Els creadors van deixar per a futures classes un exercici d’iniciació a l’arquitectura: com fer una casa d’acollida per refugiats a partir de la reutilització de contenidors de transport per vaixells.

 

Maig 2021.
MAU (Granollers): Muro Atelier

Equip d’arquitectes provinent del FAV, van participar al MAU del dia 22 de maig de 2021.

La peça que van crear pel festival fou Manu, així la descriuen els propis autors:

El punt de partida de la nostra intervenció és el fet que la mecanització ha donat lloc a la formalització de l’arquitectura industrial. Les fàbriques es van convertir en la llar de les màquines i les ciutats es van transformar per acollir-les. Des d’aquest punt de vista, podem dir que la fàbrica Roca Umbert és, de  fet, un producte mecànic. A mida que les ciutats i les societats es van transformar amb el seguiment de la revolució industrial, l’arribada de màquines va tenir un impacte directe en la vida de les classes treballadores que van començar a protestar per exigir millors condicions laborals.

El ludisme  va ser un moviment de protesta la resposta del qual va ser la destrucció de martells de maquinària en les indústries tèxtils.

A dia d’avui es parla del neo-ludisme  per qualificar el recel envers la tecnologia i no obstant això, notem que cada vegada es dona més valor a allò fet a mà i als processos artesanals. No podem negar que, fins ara, la serigrafia industrial ha estat també un vector de democratització de les arts visuals.

L’obra MANU es construeix a través d’aquests tres materials de reflexió que són: arquitectura industrial, ludisme  i serigrafia tèxtil. Es tracta, doncs, de fer una rèplica iconogràfica de la fàbrica Roca Umbert,  feta de tela. El material tèxtil prèviament produït en aquesta fàbrica es converteix en un revestiment arquitectònic.

Per fer un paral·lelisme entre el martell, símbol del ludisme i la serigrafia tèxtil cal buscar una referència procedent del Japó. Un país on el conservadorisme i l’arribada tardana de la revolució industrial han contribuït a la preservació fins als nostres dies de diverses activitats artesanals entre les quals es troba una tècnica anomenada Tataki  Zomé  que consisteix a martellejar verdures per a realitzar estampats. A més, la transcripció del soroll produït pels cops de martell reprodueix un brunzit que gairebé es pot assimilar a una màquina. És així com a través dels tallers col·lectius de martelleig es construeix aquesta fàbrica feta amb diverses mans.

La peça va ser construïda en un taller de co-creació amb alumnes del Departament d’Arts de l’IES Celestí Bellera de la ciutat de Granollers, que va tenir lloc el 19 de maig de 2021.

 

Juliol 2021.

FAV (Montpelllier) : Sp25 Arquitectura + Atelier 4

Equip d’arquitectes provinent del Lluèrnia. van participar al FAV, celebrat del 7 a l’11 de juliol de 2021. La seva proposta (que va resultar guanyadora amb el premi del públic del festival) fou SABLIER – Rellotge de sorra i va estar instal·lada a L’Hôtel du Palais des Guilhem.

Aquest és el concepte de la peça en paraules dels seus propis autors:

Vivim un període de transició. Ambiental, digital, ecològic, social, econòmic i també arquitectònic. Estem en un estat intermedi, en el qual cal prendre consciència del que ens envolta per tal de poder-lo canviar i millorar. SABLIER (rellotge de sorra) és un manifest d’aquest estat transitori. Una invitació per justificar la necessitat de molestar l’arquitectura. Invertir tot el que sabem, fer-ho evolucionar i transformar-ho en una cosa nova i millor.

La instal·lació mostra una casa com a element bàsic de l’arquitectura i amb una geometria  bàsica en la seva mínima expressió. Una estructura bella per la seva senzillesa. Gràcies al repetició rítmica de diferents plans, és possible donar volum i profunditat a la peça. Al mig de la casa, un petit llum encès, símbol de la comoditat de la llar i de l’esperança.

 L’estructura d’aquesta casa es veu reflectida en un mirall, fet que amplia la nostra visió instal·lació. El reflex de la casa sobre el mirall en duplica la imatge, aconseguint una simetria que revela la forma d’un rellotge de sorra. Un element que mesura el pas del temps i que ens fa prendre consciència del procés de transició que estem vivint. Una transició que forma part d’una inèrcia evolutiva imparable.

 

Foto: Paul Kozlovsky

La participació al FAV va incloure una part de vinculació amb col·lectius locals. Concretament, al llarg de tot un dia els creadors van compartir diverses activitats amb  4 alumnes de l’Ecole Nationale Supérieure d’Architecture de Montpeller de Montpeller: Tramini Mathilde, Scholivé Amarande, Petrucci Léa i Hennous Evolene. En primer lloc, l’equip de Sp25 Arquitectura + Atelier 4 va oferir als estudiants un taller de creació arquitectònica. A continuació, el col·lectiu d’arquitectes i els estudiants van instal·lar conjuntament la proposta Sablier al pati escollit.

En el marc de la col·laboració transfronterera que suposava la participació a Transefímers MED, alguns representants de les diferents entitats organitzadores dels festivals van ser convidats per FAV a ser membres del jurat dels premis d’enguany.

Els membres del jurat van ser: Elodie Nourrigat: Arquitecta i Presidenta de l’associació Champ Libre, organitzadora de la FAV; Philippe Bource: director de la filial de Crédit Agricole Immobilier Languedoc-Roussillon i soci de la FAV; Gérald Chanques: Secretari del 800 aniversari de la Facultat de Medicina, professor anestesista-reanimador de l’Hospital Universitari; Marvin Rosier: Arquitecte, membre del Consell de l’Ordre dels Arquitectes de Martinica; Laura Cuenca: Coordinadora de les activitats del Consorci Transversal Xarxa d’Activitats Culturals; Laia Casanova: directora de la Mostra d’art urbà de Granollers i Martin Moreau: periodista de Midi Libre.

 

Juliol 2021
Insòlit (Palma de Mallorca): Josep Fernàndez Margalef

Arquitecte provinent del festival Jardins de Llum, va participar al festival Insòlit del dimecres 14 a dissabte 17 de juliol.

 

Foto: Pep Rovira

 

En una edició inusual del festival (concentrada amb una única intervenció en un únic pati) la seva instal·lació Scenario a Can Balaguer va constituir la proposta instal·lativa de l’Insòlit (que per altra banda si que va comptar amb múltiples activitats, com ara conferències, concerts, i performances).

En paraules del propi creador:

Scenario és una escenografia efímera per al pati del Casal Balaguer, que deixa entreveure una relació entre primers i segons plans, entre la penombra interior i la claror exterior, tot generant diferents escenaris en funció de la llum, els reflexes, i la interacció de l’espectador. Concebuda com un element horitzontal continu en l’espai, en contraposició amb la verticalitat de l’arquitectura, pretén capturar el buit i tamisar la perspectiva que ens ofereix el pati, tot oferint una experiència oberta al públic.

Al festival de Palma de Mallorca hi va assistir una representació de la resta de certàmens del partenariat, amb presència d’organitzadors de: Laia Casanova de la Mau de Granollers, Xavier Bayona del Lluèrnia d’Olot, Cristina Bestratén i Marc Ferrando d’A Cel Obert de Tortosa i Maria Camp i Anna Crespo de Jardins de Llum de Manresa. Va ser doncs una bona ocasió de fer xarxa i compartir experiències i coneixements entre els membres del projecte.

 

Abans, l’11 de maig, l’artista Josep Fernández Margalef, va oferir un taller d’intervencions efímers a l’espai públic a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de les Illes Balears, com a activitat formativa i de co-creació en el marc del projecte TransefímersMED.

“Altres Mirades” és el títol del taller impartit, en el que es va utilitzar material d’efecte mirall. Després d’una primera sessió online de preparació i presentació de la proposta, la segona va tenir lloc de manera presencial, i s’hi va dur a terme el disseny i la realització de la intervenció.

foto: Pep Rovira/Insòlit Festival

 

Segons paraules del propi artista: L’objectiu d’aquesta activitat, és donar a conèixer i practicar les possibilitats dels materials reflectants, que produeixen un efecte mirall, o bé reflecteixen la llum de manera pura, o bé intenten camuflar la realitat que ens envolta.

Explorarem referències d’obres i artistes que treballen en aquesta línia, i posarem en pràctica la recerca d’espais, la confecció de material, la instal·lació d’intervencions al carrer o al mateix edifici de l’escola, i la documentació de les interaccions que es produeixin amb el públic.

El títol “altres mirades”, fa referència a la necessitat constant d’explorar la nostra realitat per diversos mitjans o accions, cosa que es pot traduir en propostes artístiques o materialitzar-se en d’altres camps més amplis. El Festival Insòlit d’enguany proposa la temàtica de la “incertesa”, i en aquest context actual resulta més necessari que mai cercar alternatives i respostes que ens motivin a seguir endavant.

 

Octubre 2021.
A Cel Obert (Tortosa): Bouza del Aguila

Equip d’arquitectes provinents del festival Insòlit. Van presentar a l’edició 2021 del festival totosí, dins el projecte euroregional la instal·lació LUCERNA, que va estar instal·lada al Pati del Monestir de la Puríssima Concepció Victòria.

Aquest és el concepte de la peça en paraules dels seus propis autors:

La llum sempre ha estat un tema central en l’exercici de l’arquitectura.

La història dels espais religiosos és la història de la lluita entre gravetat i llum.

Tenim l’espai religiós, coneixem la gravetat, però ens inquieta la llum.

 

Aquesta llum no s’assembla a cap altra.

Durant el dia es transforma.

Al capvespre se sobreposa.

I en caure la nit es queda.

 

O no té una direcció, o en té un milió.

Abundant i escassa a la vegada.

És una llum dissenyada i exagerada.

Està amagada o, millor dit, atrapada.

 Només alguns curiosos van aconseguir descobrir-la…

Pel que fa a l’activitat amb col·lectius locals, l’equip d’arquitectes va proposar realitzar una  conferència dins la programació del festival, ja que era el format amb què se sentien més còmodes.

Aquesta activitat va tenir lloc el dissabte 9 d’octubre a les 19h a la Seu del Col·legi d’Arquitectes de l’Ebre.

Sota el títol :“Conferència 3x3x3: 3 objetos, 3 instalaciones, 3 festivales” Bouzas. Del Aguila van exposar tot el procés que hi ha darrera de la creació d’una obra efímera des dels primers esbossos, prototips, proves amb materials…. Van mostrar tot el treball realitzat tant per la de la instal·lació de l’A Cel Obert del 2021, com la realitzada prèviament a l’Insòlit (per la qual van ser seleccionats al projecte Transefímers MED) com en un altre espai.

Entre el públic, hi van haver bàsicament d’arquitectes de la zona, però també hi hagués assistència de públic no professional a qui li interessava el treball previ a una instal·lació efímera.

 

JORNADA PROFESSIONAL –  9 DE JULIOL DE 2021

La jornada professional de Transefímers Med va organitzar-se amb l’objectiu de millorar les pràctiques organitzatives dels festivals, a través de l’aprenentatge entre iguals.

Es va plantejar doncs com  una trobada d’intercanvi de bones pràctiques entre els organitzadors, però obert a l’assistència de públic, que es pogués beneficiar del coneixement i experiències compartides durant la sessió.

 

El contingut de la sessió va ser el següent:

-Ponents: Maria Camp i Roser Oduber (Jardins de Llum de Manresa), Laia Casanova (Mostra d’Art Urbà de Granollers), Pep Fargas ( Lluernia d’Olot- connexió telemàtica), Cristina Bestraten i Núria Anfruns  (A Cel Obert de Tortosa), Elodie Nourrigat ( Festival des Architectures Vives de Montpellier), Aina Bigorra, Erik Herrera i Pep Rovira ( Insòlit de Palma de Mallorca – connexió telemàtica)

-Traduccció: Anahí Mesa

-Introducció i animació Laura Cuenca ( Xarxa Transversal)

-Espai:  Sala d’actes de la Facultad de Medicina de l’Universitat de Montpellier (2 Rue de l’École de Médecine, 34090 Montpellier)

 

Programa de la jornada:

8h30 – Presentació de la jornada

BLOC I: BONES PRÀCTIQUES DELS FESTIVALS

 

8h40 –  TEMA 1: Incorporar teorització a la Mostra: discurs teòric

  • Mostra d’Art Urbà: la fàbrica a través de llenguatges contemporanis.
  • A Cel Obert: preservació del patrimoni arquitectònic a través d’un festival
  • Jardins de Llum: com convertir una tradició religiosa en un festival contemporani

 

9h05 – TEMA 2: Participació i relació amb la ciutadania: entitats, col·lectius  i voluntaris

  • Lluèrnia: col·lectius i gestió de voluntaris
  • Insòlit: creació de sinèrgies i lligam d’artistes, organitzadors i entitats (humanització dels festivals). Activitats paral·leles per fer del festival un esdeveniment global i transversal generador de coneixement: cicle de conferències, rutes històriques guiades i festival paral·lel per infants
  • Jardins de Llum: sectors educatius i socials ciutat

 

9h30 –  TEMA 3: Educació artística vinculada als festivals.

  • Festival des Architectures Vives : programa amb infants i estudiants escola arquitectura. El festival com a eina de professionalització del sector
  • A Cel Obert: la instal·lació col·laborativa amb els centres educatius. Participació d’11 centres al darrer festival.
  • Mostra d’Art Urbà

 

9h55 –   TEMA 4: Comunicació i imatge gràfica.

  • Insòlit: Concepte de marca potent i diferenciadora. Ccomunicació com a part essencial del projecte.
  • Festival des Architectures Vives: xarxes de difusió i universitats convidades, partenariats.
  • Lluèrnia

10h20 –  Pausa (30 minuts)

 

BLOC II: TEMES A DEBAT

 

10h50 –  Metodologia selecció artistes: convocatòria oberta, invitació i espais per entitats/escoles i altres metodologies

11h20 – Finançament dels festivals i seguretat jurídica: relació amb les administracions, recaptació de fons públic i privat, altres vies.

11h50 –  El punt de vista de l’artista: bones pràctiques. Escrit David Oliva, artista de Transefímers MED participant al FAV 2021  

 

12h20 –  Cloenda

12h30 –  Fi de la jornada

 

Un dels objectius principals de la jornada era que servís d’eina de de  formació contínua dels gestors, desenvolupament noves competències a partir de l’aprenentatge mutu, tant per els ponents com pel públic assistent.

Així, a banda del públic provinent del FAV, i per tal que  aquesta activitat pogués ser el més útil possible per les ciutats de la Xarxa, des de Transversal es va convidar a totes les ciutats membres (sobretot aquelles que no tenen un festival participant al partenariat) a participar-hi com a oients. De manera que l’exercici fet pels ponents contraposant models organitzatius i intercanviant coneixement fos una valuosa font d’informació per aquells municipis que volen o tenen previst poder organitzar un festival a curt, mitjà o llarg termini.

Així doncs, a banda de les 4 ciutats que ja participen al projecte amb els seus festivals, altres 5 van assistir a la jornada a partir d’aquesta invitació. La proposta va comptar amb representants de les ciutats de: Reus (Tonyi Simó), Girona (Carme Sais), Mataró (Fran Ortiz i Gisel Noè), Sant Cugat del Vallès (Anna Castells) i Figueres (Cristina Jutge). Transversal va assumir les despeses d’assistència d’un tècnic de cadascuna de les ciutats participants.

 

 

Transefímers

L’orígen de Transefímers Med és el seu precedent, el treball d’intercanvi d’artistes i coneixement mútu que els festivals d’instal·lacions efímeres en el si de Transversal porten a terme des del passat 2015.

Si bé el gruix de l’activitat d’enguany ve de desenvolupar les propostes en el si del projecte europeu, hi ha alguna activitat del projecte anterior que ha tingut lloc aquest 2021, bàsicament per reprogramar les propostes del 2020 que no es van poder dur a terme a causa de la pandèmia i consegüent anul·lació dels festivals.

 

És el cas de la MAU (Mostra d’Art Urbà) de Granollers que va acollir la peça Pausa d’Adrián Sifres (Sifres Ortega Arquitectes), provinent del festival A Cel Obert.

Pausa es va poder veure al passadís de Blancs i Blaus de Roca Umbert, i en paraules del seu creador:

L’arribada de la revolució industrial ens va portar la mecanització i la producció en sèrie de nombrosos elements, molts dels quals avui es fan servir en l’arquitectura i permeten reduir els temps i agilitzar els processos de construcció.

Aquest últim any hem estat testimonis de la importància de la mecanització i producció d’elements en sèrie. La crisi de la Covid-19 ha posat a prova la capacitat de produir material sanitari a gran velocitat. Moltes fàbriques, amb la finalitat de contribuir, van canviar les cadenes de producció habituals per produir una cosa completament diferent. Per això, la instal·lació també prescindeix dels materials habituals en construcció i crea un espai íntegrament conformat per mascaretes. Un lloc que simbolitza l’instant en el qual es va parar el món. Una pausa dins del progrés de la humanitat, que com tota pausa té un inici i tindrà un final.

També el festival A Cel Obert de Tortosa, va sofrir el passat 2020 una readaptació a causa de la pandèmia que no li va permetre acollir la peça de Transefímers que hi havia prevista, per això UNDOS Arquitectura, estudi de Bordils, format per Estel Jou i Ramon Heras, va presentar la seva proposta Estirant el fil en la present edició del festival.

El concepte de la instal·lació, en paraules dels seus autors (provinents d’anteriors edicions del Festival Lluèrnia) és:

La instal·lació vol representar un dels comportaments més característics i primitius dels humans durant totes les etapes de la seva vida, allò que des del primer moment els ha motivat i els ha fet avançar: les ganes de conèixer i anar més lluny, de descobrir, la inquietud per allò desconegut.

Un comportament que no és fàcil i sempre presenta complicacions; no es tracta d’un camí pla amb un destí visible i definit, sinó que porta per llocs desconeguts i fa tombs inesperats, on allò senzill pot ser complicat i el més evident no estar a la vista.

La intervenció comença ja a l’entrada de l’edifici, amb una cinta de color que convida a ser seguida, a descobrir i recórrer l’espai per tal de veure cap a on va aquesta i per on passa. En arribar al pati, s’observa un teló en blanc, immòbil, paralitzat en el temps, alineat i inert, on la línia discorre sense que això l’afecti, a vegades trepitjant-lo i a vegades entrellaçant-s’hi, però sempre seguint el seu propi camí.

Es motiva a l’usuari a perdre’s a l’espai, a voler-ne descobrir el destí i si aquest té un final o només es tracta d’una part del camí.

En tots dos casos, aquestes instal·lacions van coincidir en la programació dels respectius festivals amb les propostes de Transefímers MED, però no es va voler que la suspensió dels certàmens afectés la possibilitat dels creadors de treballar-hi.

I pel que fa al festival  Lluèrnia d’Olot  va acollir la peça Memòria III de Marc Sellarès, provinent del festival Jardins de Llum.

Memòria III es va poder veure el dissabte 27 de novembre al Camp vora riu darrere de l’estació d’autobusos, i la motivació de la peça, en paraules del seu autor, va ser:

Memòria per no oblidar les arrels.

Memòria per saber qui som, d’on venim i cap

on volem anar.

Memòria per saber que sempre hi ha qui vol

oblidar i fer oblidar l’inoblidable.

Memòria per saber qui tenim al davant.

Memòria pels que ens han precedit.

Memòria per viure i no morir.

Memòria per ser.

 

L’execució del Transefímers MED sens dubte ha marcat el treball en l’àmbit d’aquest projecte enguany. Però l’experiència Euroregional en aquesta edició dels festivals, que ha estat molt positiva, no atura la continuïtat del projecte originari, Transefímers, seguirà endavant amb el treball d’intercanvi i contacte entre certàmens.

Go top