Transefímers MED

Equip d’arquitectes guanyadors del premi del jurat en l’edició 2019 del festival l’A Cel Obert de Tortosa, participa en l’edició 2020 del Lluèrnia (octubre-novembre)

La seva proposta pel Lluèrnia va ser Roent com la brasa, i es va poder veure des del 20 d’octubre i fins al 27 de novembre de 2020.

Foto_ Anna Torrecillas

La instal·lació, invisible de dia i impactant de nit, representa les ferides de la història: tot i que no sempre es poden veure, sovint segueixen encara calentes i no acaben de cicatritzar.

Els episodis més obscurs de la Història sempre s’acaben repetint en un lloc o altre de l’espai i del temps. Com a sota d’un volcà adormit, un foc latent es propaga sota terra i sota la closca exterior s’hi troben ferides sense cicatritzar. Marcats pel foc com el bestiar, Homes i Terra pateixen episodis dolorosos i traumàtics que deixen petjades indelebles en la societat i el territori. Siguin causats per forces de la naturalesa o per la estupidesa humana, el nostre únic recurs per afrontar-los, avançar-nos i minimitzar-ne les conseqüències que ens perjudiquen és la Memòria. Una Memòria que ens ha de servir per no perdre el respecte al món que ens envolta. Una Memòria que pot salvar moltes vides i que pot evitar desastres. Una memòria que ens construeix com a Humanitat, de la qual no ens hem d’oblidar davant la incertesa dels temps que corren…

La instal·lació va comptar amb la col·laboració de l’Escola Superior de Disseny IED de Barcelona, que va aportar lluminàries per a la instal·lació, un material que trobarà una altra vida després del festival.

La segona part de la seva participació al festival es va materialitzar amb un taller participatiu que es va poder dur a terme el 9 d’abril.

Van treballar amb un grup d’alumnes de 3er d’ESO de  l’Escola Cor de Maria d’Olot (professor Servand Solanilla), als quals van explicar com funciona tot el procés de creació d’una peça artística d’aquest tipus: des de la tria de l’espai, la concepció de la idea,  passant per el procés de realització.

Els creadors van deixar per a futures classes un exercici d’iniciació a l’arquitectura: com fer una casa d’acollida per refugiats a partir de la reutilització de contenidors de transport per vaixells.

Artista provinent de la MAU, participa en el Jardins de Llum de febrer de 2021.

La seva proposta pel Jardins de Llum va ser 775 Kw, i es va poder veure durant el festival, els dies 20 i 21 de febrer de 2021 a l’espai del Soterrani de l’Anònima.

Prenent com a punt de referència la memòria obrera històrica industrial catalana, en què trobem l’edifici de l’Anònima de Manresa, Muñoz ha emprès un viatge a la memòria sòlida, com l’arquitectura i la indústria dels anys cinquanta a Catalunya, i a l’intangible, a partir d’imaginaris reals i ficcionats d’antics treballadors. Va enregistrar en diferents espais industrials de Catalunya, però també allò que no es veu, com els records i els desitjos dels antics treballadors. El projecte mostra tota aquesta memòria fusionada amb l’imaginari de l’artista. Per mitjà de l’escultura, la rotoscòpia i la performance, l’artista ha aconseguit donar vida a escenes estranyes i sinistres, creades a partir d’una estètica pànica (del moviment o grup pànic) irònica i surrealista amb tints d’univers cinematogràfic. El titol de 775 Kw fa referencia a la quantitat d’energia elèctrica que generava la tèrmica per moure la maquinària tèxtil de l’antiga fàbrica Roca Umbert de Granollers, que és on es va desenvolupar el projecte en residència al llarg del 2018.

En el marc de la seva participació al festival,  Ricardo Muñoz va dur a terme un treball participatiu amb el professor Carles Rubí López i els alumnes de primer de batxillerat artístic plàstic (grups E i F) de l’institut Lluís de Peguera de Manresa.

La monstruosidad fou la temàtica escollida per l’artista per elaborar un taller d’animació amb els alumnes. El taller va tractar-se d’elaborar un clip d’animació a partir d’un seguit d’il·lustracions creades pels alumnes, amb l’acompanyament en tot moment de l’artista colombià i el professor.

Equip d’arquitectes provinent del FAV, van participar al MAU del dia 22 de maig de 2021.

La peça que van crear pel festival fou Manu, així la descriuen els propis autors:

El punt de partida de la nostra intervenció és el fet que la mecanització ha donat lloc a la formalització de l’arquitectura industrial. Les fàbriques es van convertir en la llar de les màquines i les ciutats es van transformar per acollir-les.

Des d’aquest punt de vista, podem dir que la fàbrica Roca Umbert és, de  fet, un producte mecànic.

A mida que les ciutats i les societats es van transformar amb el seguiment de la revolució industrial, l’arribada de màquines va tenir un impacte directe en la vida de les classes treballadores que van començar a protestar per exigir millors condicions laborals.

El ludisme  va ser un moviment de protesta la resposta del qual va ser la destrucció de martells de maquinària en les indústries tèxtils.

A dia d’avui es parla del neo-ludisme  per qualificar el recel envers la tecnologia i no obstant això, notem que cada vegada es dóna més valor a allò fet a mà i als processos artesanals.

No podem negar que, fins ara, la serigrafia industrial ha estat també un vector de democratització de les arts visuals.

L’obra MANU es construeix a través d’aquests tres materials de reflexió que són: arquitectura industrial, ludisme  i serigrafia tèxtil.

Es tracta, doncs, de fer una rèplica iconogràfica de la fàbrica Roca Umbert,  feta de tela. El material tèxtil prèviament produït en aquesta fàbrica es converteix en un revestiment arquitectònic.

Per fer un paral·lelisme entre el martell, símbol del ludisme i la serigrafia tèxtil cal buscar una referència procedent del Japó. Un país on el conservadorisme i l’arribada tardana de la revolució industrial han contribuït a la preservació fins als nostres dies de diverses activitats artesanals entre les quals es troba una tècnica anomenada Tataki  Zomé  que consisteix a martellejar verdures per a realitzar estampats.

A més, la transcripció del soroll produït pels cops de martell reprodueix un brunzit que gairebé es pot assimilar a una màquina.

És així com a través dels tallers col·lectius de martelleig es construeix aquesta fàbrica feta amb diverses mans.

La peça va ser construïda en un taller de co-creació amb alumnes del Departament d’Arts de l’IES Celestí Bellera de la ciutat de Granollers, que va tenir lloc el 19 de maig de 2021. Aquí algunes imatges de la participació dels estudiants en la creació de la peça:

foto: David Oliva

Equip d’arquitectes provinent del Lluèrnia. van participar al FAV, celebrat del 7 a l’11 de juliol de 2021. La seva proposta (que va resultar guanyadora amb el premi del públic del festival) fou SABLIER – Rellotge de sorra i va estar instal·lada a L’Hôtel du Palais des Guilhem.

Aquest és el concepte de la peça en paraules dels seus propis autors:

Vivim un període de transició. Ambiental, digital, ecològic, social, econòmic i també arquitectònic. Estem en un estat intermedi, en el qual cal prendre consciència del que ens envolta per tal de poder-lo canviar i millorar.

SABLIER (rellotge de sorra) és un manifest d’aquest estat transitori. Una invitació per justificar la necessitat de molestar l’arquitectura. Invertir tot el que sabem, fer-ho evolucionar i transformar-ho en una cosa nova i millor.

La instal·lació mostra una casa com a element bàsic de l’arquitectura i amb una geometria  bàsica en la seva mínima expressió. Una estructura bella per la seva senzillesa. Gràcies al repetició rítmica de diferents plans, és possible donar volum i profunditat a la peça. Al mig de la casa, un petit llum encès, símbol de la comoditat de la llar i de l’esperança.

L’estructura d’aquesta casa es veu reflectida en un mirall, fet que amplia la nostra visió instal·lació. El reflex de la casa sobre el mirall en duplica la imatge, aconseguint una simetria que revela la forma d’un rellotge de sorra. Un element que mesura el pas del temps i que ens fa prendre consciència del procés de transició que estem vivint. Una transició que forma part d’una inèrcia evolutiva imparable.

En el marc d’aquest festival també tindrà lloc la jornada professional, el dia 9 de juliol a les 9h.

Arquitecte provinent del festival Jardins de Llum, va participar al festival Insòlit del dimecres 14 a dissabte 17 de juliol.

En una edició inusual del festival (concentrada amb una única intervenció en un únic pati) la seva instal·lació Scenario a Can Balaguer va constituir la proposta instal·lativa de l’Insòlit (que per altra banda si que va comptar amb múltiples activitats, com ara conferències, concerts, i performances).

En paraules del propi creador:

Scenario és una escenografía efímera per al pati del Casal Balaguer, que deixa entreveure una relació entre primers i segons plans, entre la penombra interior i la claror exterior, tot generant diferents escenaris en funció de la llum, els reflexes, i la interacció de l’espectador. Concebuda com un element horitzontal continu en l’espai, en contraposició amb la verticalitat de l’arquitectura, pretén capturar el buit i tamisar la perspectiva que ens ofereix el pati, tot oferint una experiència oberta al públic.

Abans, l’11 de maig, l’artista Josep Fernández Margalef, va oferir un taller d’intervencions efímers a l’espai públic a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de les Illes Balears, com a activitat formativa i de co-creació en el marc del projecte TransefímersMED.

“Altres Mirades” és el títol del taller impartit, en el que es va utilitzar material d’efecte mirall. Després d’una primera sessió online de preparació i presentació de la proposta, la segona va tenir lloc de manera presencial, i s’hi va dur a terme el disseny i la realització de la intervenció.

Segons paraules del propi artista: “L’objectiu d’aquesta activitat, és donar a conèixer i practicar les possibilitats dels materials reflectants, que produeixen un efecte mirall, o bé reflecteixen la llum de manera pura, o bé intenten camuflar la realitat que ens envolta.

Explorarem referències d’obres i artistes que treballen en aquesta línia, i posarem en pràctica la recerca d’espais, la confecció de material, la instal·lació d’intervencions al carrer o al mateix edifici de l’escola, i la documentació de les interaccions que es produeixin amb el públic.

El títol “altres mirades”, fa referència a la necessitat constant d’explorar la nostra realitat per diversos mitjans o accions, cosa que es pot traduir en propostes artístiques o materialitzar-se en d’altres camps més amplis. El Festival Insòlit d’enguany proposa la temàtica de la “incertesa”, i en aquest context actual resulta més necessari que mai cercar alternatives i respostes que ens motivin a seguir endavant.”

Equip d’arquitectes provinents del festival Insòlit. Serà acollit pel festival A Cel Obert l’octubre de 2021.