L’hivern de 1974, un jove Werner Herzog decideix anar caminant de Munic a París per visitar la seva amiga i crítica de cinema Lotte Eisner, que es troba molt malalta a l’hospital. En lloc de viatjar ràpidament a la capital francesa per reunir-se amb Eisner, Herzog inicia un viatge solitari i èpic a peu que, segons ell, mantindrà la seva amiga amb vida mentre camina.
L’aventura d’Hergoz va durar del 23 de novembre al 14 de desembre de 1974, i va donar lloc a una petita crònica assagística -Caminar sobre el gel- publicada l’any 1978. En ella, el cineasta alemany descriu de manera minuciosa paisatges, situacions i sentiments que l’acompanyen durant el viatge. Lotte Eisner va vèncer la seva malaltia, i no va morir fins l’any 1983.
Caminar sobre el gel és una exposició col·lectiva que situa el seu punt de partida i expectativa inicial en aquest relat d’Hergoz. Probablement, una experiència de recorregut i escriptura que el cineasta va tenir en compte quan, anys després, va publicar Conquista de lo inútil, la seva crònica del rodatge de Fitzcarraldo (1982), un gran exemple de la potencialitat inútil de l’art. Caminar sobre el gel és un referent inicial que serveix per marcar un to específic i definir certa manera d’entendre la pràctica artística en l’actualitat.
Una aproximació on l’èpica i la falta del sentit pràctic del viatge d’Hergoz permet obrir dues línies d’investigació autònomes i complementàries: per una banda, l’activació del paisatge a través del gest performatiu i l’experiència directa; per l’altre, una reflexió sobre la pròpia condició disfuncional de l’artista, capaç de destinar un gran esforç i energia a empreses en principi alienes a les convencions socials que estructuren el nostre entorn.
Caminar sobre el gel analitza la fragilitat i potència de tal acció mitjançant un diàleg entre artistes de diverses generacions i procedències. Artistes que, de manera més directa o indirecta, comparteixen el gest simbòlic, poderós i inútil d’Hergoz: el tractament actiu i no contemplatiu del paisatge i la flexibilitat inestable de dedicar-se a l’art.
Al 2016 aquesta exposició es va poder veure a dos espais del Bòlit de Girona:
GIRONA: Del 17 de juny a l’11 de setembre. Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar i Bòlit_StNicolau –
Durant el 2017 també es va poder veure als espais d’Arts Santa Mònica de Barcelona del 17.01 al 02.04.
I amb la participació de Transversal, també fou present a:
-Mataró. Can Palauet. Del 30 de setembre de 2017 al 7 de gener de 2018
-Sant Cugat. Centre d’Art Maristany. Del 7 de març al 12 de maig de 2018
Projecte amb participació de Transversal gràcies al suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.